Hi ha una llibreta damunt la taula que forma part del paisatge quotidià,

amb cobertes negres i un cordó daurat.

Hi ha una llibreta negra amb pàgines gruixudes color crema,

cobertes de paraules escrites en blau.

Pàgines i pàgines que parlen de tu i de mi,

però sobretot de tu.

I em fa por guardar-la per si tornes a aparéixer,

i em venen les ganes de seguir escrivint.

I em fa por tocar-la per si per descuit una pàgina s’obre,

i deixo escapar allò que no vull retrobar.

Paraules de tristesa i odi, d’enyor i neguit, d’esperança i bogeria,

idees terribles d’un final sobtat, d’un fracàs en punt i final.

I em fa por guardar-la per si això significara un adeu.

i em venen ganes de seguir escrivint.

I em fa por tocar-la per si el seu tacte em recordara al teu,

i deixo escapar allò que no vull retrobar.

Pàgines i pàgines que parlen de tu i de mi,

però sobretot de mi.

Hi ha una llibreta que tu fa temps em vas regalar,

per a que l’omplís de llum i color.

Hi ha una llibreta negra de pàgines gruixudes color crema,

cobertes de paraules escrites en blau.